Història del correfoc

El 1981 la Cucafera, la gran i la petita, participen del primer correfoc que s’organitza a Catalunya a la ciutat de Barcelona, en un inici una trobada de bestiari festiu i de foc. La Cucafera de Tortosa com a  bestiari històric del territori participa de l’acte tot i no treure foc. La seva intervenció fou recordada per com espantava, amb el seu so tan característic que fa en allargar el cap i obrir i tancar la boca, a tots els participants.

Junt amb els responsables de de moure la Cucafera, llavors persones a qui se’ls pagava per fer-ho, l’acompanyen un grup de tortosins membres o propers a la Comissió de Festes: Joan Llagostera, Enric Mascarell, Primitivo Sabater i Josep Aubeso. Són ells qui en veure aquell correfoc, posaran la llavor perquè a Tortosa es celebrés el Correfoc de les Terres de l’Ebre.

A Tortosa històricament el bestiari festiu i el foc han sigut elements presents tot i que amb diferents intervals. Ja hi ha constància l’any 1432, en el marc de la celebració de la festa del Corpus, de la presència de representacions amb mascares de diables segons menciona Francesc Massip als seus estudis sobre el teatre medieval. Uns anys després, l’any 1439, també trobem documentació que regula l’ús dels coets per no malmetre la indumentària dels espectadors ni guarniments.

No obstant, tot i la constància històrica, a l’últim quart del segle XX l’únic element que perviu del ric bestiari tortosí és la Cucafera. El bestiari, sense tenir en compte els gegants i nans amb una presència més continuada en el temps, havia desaparegut en relació a la celebració del Corpus. En aquest sentit no serà fins a l’any 1982 quan d’acord amb les imatges antigues dels bous i l’àliga es promou la seva recuperació. Ho van fer uns artesans del País Valencià els germans Güaita.

 

El setembre del 1983 en el context de les festes de la Cinta se celebra el primer Correfoc de les Terres de l’Ebre. Besties de foc arriben de tot Catalunya i llavors només la Cucafera hi participa com a bestiari festiu local. Per tant encara faltava l’element propi de bestiari de foc.

Aquesta carència va solucionar-se immediatament, l’any següent, de mans de l’Ordre de la Cucafera, apareix el primer element de bestiari de Tortosa no relacionat amb la celebració del Corpus: lo Carrau. L’Ordre de la Cucafera, la responsable, era una entitat de caràcter cultural sorgida l’any 1984 de mans dels primers organitzadors del correfoc de les Terres de l’Ebre i en els seus inicis un dels motius va ser per poder organitzar i finançar el correfoc. Des de l’entitat es promou la construcció de Lo Carrau i el responsable fou Josep Aubeso. Es construeix entre les parets del seu menjador amb la tècnica tradicional del paper encolat i donant-li forma. Fou el primer drac que es construeix amb la intenció de dotar de bestiari de foc al correfoc de les Terres de l’Ebre.

Ràpidament s’estengué la metxa i en un context social i polític propens per la recuperació i construcció cultural catalana no ha hagué de passar més d’un any perquè aparegués el segon element de foc local. L’any 1985 sorgeix a Remolins el primer grup local de diables amb drac i amb l’objectiu principal de participar del correfoc. El 1985 Lo Golafre fa la seva aparició i bateig al Correfoc de les Terres de l’Ebre.

Mentrestant, més enllà de la ciutat, al territori ebrenc la llavor del correfoc també havia arribat. Concretament a Rasquera, es celebra al mateix any que a Tortosa un correfoc i apareix el primer bestiari de foc festiu ebrenc sense relació amb de la celebració del Corpus, és Lo Fardatxo, sent el primer d’un llarg número de nou bestiari festiu i colles de diables.

Tortosa inicia així l’any 1983 un dels esdeveniments que tot i els canvis soferts s’ha convertit en un element fix de la celebració de les Festes de la Cinta. Al principi seguint el model observat de convidar als dracs històrics; que implica que el primer any majoritàriament les colles i bestiari participant ve de la vegueria del Penedès i de l’àrea del Camp de Tarragona.

Llavors encara són la majoria Ball de diables i a part, el bestiari o drac amb la seva colla de portadors. A poc a poc, a mesura que el correfoc com a fet festiu pren embranzida, apareixen colles de diables amb l’objectiu principal i gairebé exclusiu de fer correfocs. El territori ebrenc no n’és una excepció, sinó més aviat un dinamitzador, i és en part gràcies a la celebració de correfocs com el de Tortosa que aposten per convidar les colles ebrenques que s’afavoreix a l’aparició de nous grups de diables amb nou bestiari.

L’aparició i consolidació de noves colles, dins de la mateixa ciutat de Tortosa com al territori, permet celebrar correfocs amb un equilibri entre les colles de fora del territori i les ebrenques. Això gradualment va enriquir i donar prestigi a l’Ebrecorrefoc i a les colles del territori. Des de l’organització es pretenia, continua pretenent-se, que les colles locals creixessin i com succeeix actualment en algun cas les seves actuacions siguin referents nacional dels correfocs i de la festa amb foc.

Aquest objectiu es manté; només en el context de la ciutat de Tortosa i els pobles del municipi (EMD), trobem quatre colles de diables amb els seus dracs respectius. Aquest context més les colles ebrenques ha permès que alguns anys com el 2010 (XXV anys de Lo Golafre) només participessin colles ebrenques i el nombre arribes a 17 colles participants o també que l’any 2012 es celebrés el primer correfoc només amb colles de Tortosa i pobles (EMD) hi participen 5 colles.

El foc festiu, el bestiari, els diables, des d’aquell 1983 quan es celebra el primer correfoc sense cap colla de foc local a l’actualitat, l’Ebrecorrefoc s’ha convertit en un referent més enllà del territori ebrenc. Avui tant per la història i qualitat de les colles ebrenques com pels correfocs que s’hi celebren a les Terres de l’Ebre el foc festiu continua cremant.