El Foc Festiu

El foc i la pirotècnia, un element per fer festa

El foc festiu és el nom que tenen les activitats, representacions que en el context d’una celebració festiva utilitzen el foc en diferents formes i funcions; com anunci (un coet al matí), exaltació (un castell de focs al final de la processó), exhibició (un seguici) o com a joc i també lluïment (el correfoc).

De les diferents formes de foc, la pirotècnia, artefactes omplerts amb pólvora, barreja de sofre, nitrat de potassa i carbó, amb l’objectiu de provocar foc i explosions controlades amb un efecte visual i sonor determinat, ha sigut històricament i continua sent un dels més utilitzat en el fet festiu mediterrani i per tant català.

L’ús del foc pirotècnic ha servit per anunciar l’inici de les festes, amb les traques, masclets o tronades; com el final d’una processó o de la festa major mitjançant el castell de focs amb efectes sonors visuals i si cal musicals. Funcions dins del ritual festiu que defineixen el desenvolupament de la festa a la vegada que la fan diferent.

A les Terres de l’Ebre el foc ha estat present a la festa, que en tinguem constància documental, des del segle XV. Tot i que el calendari festiu sempre ha sigut divers, el Corpus Christi és el referent on el foc, la pirotècnia ha estat present històricament. A finals del segle XIX els diaris ja comenten els focs d’artifici en el marc de les festes de La Cinta i a principis del segle XX, mencionen pel bon saber fer al pirotècnic Tomàs Besalduch. Actualment, les traques, els coets anunciant l’inici de la festa de bon matí, igual que els castells de focs majestuosos, continuen caracteritzant les festes del territori, sense oblidar el so de les carretilles i xiuladors en els ja comuns correfocs.

El bestiari i les representacions antropomòrfiques o animals

El bestiari festiu és el nom que rep el conjunt de figures que representen animals reals o fantàstics, portats per persones i que són exhibits en les festes locals en el marc de processons, cercaviles, balls i també i cada cop amb més rellevància en correfocs. Un imaginari que té associat, en la majoria de casos, un valor simbòlic i identitari per la comunitat o grup a qui representa.

Aquest imaginari zoomòrfic té el seu origen el bestiari que participava de les representacions festives en el marc de la celebració del Corpus, dracs, cucaferes, tarasques, bestiari que tot i que caminaven envoltats de foc no sempre treien foc.

A les Terres de l’Ebre el bestiari festiu, amb foc o sense, està lligat històricament a la ciutat de Tortosa i n’és la seva imatge més representativa la Cucafera amb, com a mínim, quatre segles de presència a l’imaginari popular tortosí. Un imaginari que des de principi de la dècada dels vuitanta del segle XX ha augmentat progressivament, sent Lo Carrau i Lo Golafre els primers referents a la ciutat de Tortosa i en el territori ebrenc, coetanis aquests, el Fardatxo de Rasquera i el Jordiet de Garcia. A les Terres de l’Ebre progressivament des de llavors han aparegut noves bèsties i colles de diables que les acompanyen que han enriquit l’imaginari festiu ebrenc però que no estan no relacionades amb la celebració de la festa del Corpus i sí al correfoc.

Els diables, els dimonis i els balls parlats.

Els diables i dimonis són una figura hereva de les representacions teatrals lligades a les celebracions de caràcter religiós on el dimoni representa tot allò que el dogma prohibia, el mal, el joc, la luxúria, les temptacions. Això es fa palpable en les representacions i «entremesos» que tenen lloc històricament en el marc de la celebració del Corpus o en altres representacions com la Barraca de Sant Antoni, històricament present al territori ebrenc. Una imatge, la del diable, sempre relacionada amb el foc.

Els diables eren personatges dels entremesos sense per això formar una colla o un grup fix, sovint depenia de la indumentària disponible. La seva funció mai havia sigut amable i tenien entre els seus actes espantar als espectadors durant el seguici festiu. Acció que porta, ja des del principi de la seva presència a la festa, a fer que les autoritats intentessin regular el seu funcionament per tal que no cremessin la indumentària del públic vestit per la festa.

Aquests diables en diferents indrets del territori català com el Camp de Tarragona i el Penedès, encara mantenen els tradicionals parlaments satírics coneguts com a versots i es coneixen pel nom de Ball de Diables, evidenciant la seva funció originaria. A les Terres de l’Ebre, exceptuant el seu paper en les interpretacions lligades a la celebració de sant Antoni, actualment han proliferat com a colles relacionades a les festes amb foc, el correfoc, sense parlaments però acompanyats d’un cada cop més important grup de percussió.

Del seguici festiu al correfoc

El bestiari, els diables, habitualment quan participen de la festa han estat acompanyats d’altres elements propis del fet festiu català com són els gegants, els nans, els balls i danses entre els quals diversos balls parlats i balls amb parlaments dels quals a Tortosa es manté recuperat el ball de cavallets. Tots ells formaven el seguici festiu. Els elements del seguici festiu, en alguns casos originàriament lligat a confraries o gremis de la ciutat, sortien els dies rellevants per la comunitat, això vol dir sortir el dia de la celebració del Corpus i de la Festa Major.

És en aquest context que bestiari i diables sortien pels carrers de la ciutat entre els altres elements del seguici. Tot i això, diables i bestiari, com podem observar en el cas de la Cucafera, sortien separats representant grups i elements diferents. Encara que en alguns casos el bestiari fos un drac o un element que treies foc, formaven part d’entremesos o representacions diferents bestiari i diables.

Avui i sobretot des d’aquella trobada que el 1981 va reunir als dracs i bèsties històrics de Catalunya a Barcelona, entre ells la Cucafera de Tortosa, els diables i el bestiari han creat un nou espai on ells en són els únics protagonistes; el Correfoc.

El correfoc és la trobada de diferents colles de diables amb bestiari o sense on l’objectiu és fer una festa on el foc és el protagonista. Diables i participants juguen a encarar-se, a perseguir-se o a no deixar-se passar, és el correfoc. Enceses, carretilles, barrets de palla, fum, maces i tabals elements claus per un bon correfoc.